PLATAFORMA SINDICAL (II)

L'OBJECTIU D'AQUEST BLOG

Es tracte de mirar endavant, parlant amb altres companyes i companys, pensem què això ha de fer un canvi. No hi ha prou en estar insatisfets, cal fer propostes per reforçar la nostra capacitat contractual davant l'empresa.

MÉS UNITAT

Però la unitat de la plantilla, no hi ha prou en fer una sopa de lletres. Cada organització té els seus interessos (Cal afegir legítims) però aquests han de situar per davant dels moviments tàctics interns en cada sindicat i entre ells els de la plantilla, ja que els delegats, encara que proposats per les seccions sindicals han estat votats per tothom. El comitè de personal no pot ser ni ha de ser un ens instrumentalitzat o residual del qual se n'oblidin després de les eleccions. Els comitès de personal i les juntes de personal, i el comité conjunt que havia funcionat en aquesta casa és un organ unitari. Aquest organ ha de reflectir la unitat de la plantilla més enllà de les sigles. Amb això no vull forçar, ni demano que CCOO i UGT facin les paus en una taula o en una declaració de principis. Això no seria creible, a més, no només com afiliat a CCOO, sino, principalment com a treballador d'aquest Ajuntament, penso que a la UGT han de canviar moltes coses per esborrar la imatge nefasta que ha ofert durant aquests dos anys. La unitat d'acció de les organitzacions sindicals només pot ser real fruit de la maduració i de l'exigència de la plantilla. Però no es tracte d'una unitat per se o idealista (perquè les coses unides estan més recollides) ha de ser una unitat per fer alguna cosa. Que ens permeti reclamar amb autoritat allò que considerem que és just. Que com a treballadors de l'administració pública les nostres propostes han de valorar conjuntament la millora de les nostres condicions laborals amb la repercusió positiva en el servei que arribi a la ciutat.

El "BURLADERO" de la crisi ha estat patètic. Sí que hi ha crisi. La visió que podem tenir les persones que tenim un lloc de treball segur és diferent a la resta. Però la crisi no pot ser un "Espantallo". Ningú ens ha ofert una alternativa per fer front a aquesta crisi, com si aquesta crisi fos fruit de les inclemències del temps o un fenomen meteorologic, que cal esperar que escampi...

Els polítics i els sindicats estan responent a la crisi amb pegats de curandero sense exigir responsabilitats a qui ha pelat la gallina dels ous d'or... i a l'hora de negociar convenis s'emparen en la crisi... La lluita contra la crisi queda en mans dels delegats i dels treballadors de les empreses que tanquen, per acabar negociant si el tancament es fa a la brava o arribant a un acord...

Més enllà de quatre marxes sense una repercusió entre la població (Res comparable amb la resposta contra la guerra) només hi ha la frustració i l'abatiment de la pèrdua dels llocs de treball i la destrucció del teixit productiu.

La crisi és real, però la austeritat suposada de les administracions és una façana de números pressupostaris de cara als electors i prou. La austeritat ha d'anar acompanyada de propostes de l'estil treiem diners d'aquí per posar allà per incentivar això, o solucionar aquest problema, i no una carrera histèrica per l'habitació amb les mans al cap com si ens haguessin robat la cartera.

PROPOSTES

Les propostes les hem de fer nosaltres, en una plataforma d'un conveni que s'acaba d'aprovar, i que per tant tenim temps endavant, no hi ha cost econòmic, i si les propostes algun dia s'aproven de ben segur que el cost serà una inversió a favor de la ciutat. Resulta molt estret qui pensa que el capítol I només es despesa, com llençar aigua al desert. Sempre ha de ser una inversió perquè és el cost de la feina que es fa (del servei que s'ofereix) ÉS EL COST DEL GUANY.