Pep ha escrit un comentari nou a l'entrada "ELECCIONS PRIMÀRIES: una alternativa democràtica i...":
Hola Germà, aquest Bloc em sembla una bona idea. Jo et puc dir que les meves motivacions centrals a l'Ajuntament no és la tasca sindical, això no vol dir que no tingui interès pel tema i el meu propi criteri. En aquest sentit la meva crítica fonamental, més enllà de l’acció sindical dels sindicats, és la anul•lació que s’ha fet dels organismes apartidistes ( cte. de personal ) entenent a aquests com l’espai unitari de l’acció sindical del conjunt de delegats escollits pels treballadors de l’Ajuntament.La pràctica actual dels dos sindicats presents al cte. de personal, és una pràctica totalment antidemocràtica, ells decideixen que fer davant temes com el conveni o d’altres i si estan d’acord entre ells collonut i si no, es barallen entre ells i passen tant en un cas com l’altre de l’opinió de la gent.La meva intervenció a l’assemblea no pretenia una altre cosa que fer un toc d’atenció, sobre tot a la gent, i emmirallar a la gent davant del seu propi seguidisme acrític.Tu apuntes alguns temes de debat que em semblen interessants i atrevits. Segurament massa i tot per les direccions immobilistes dels sindicats de l’Ajuntament.Per acabar m’agradaria deixar clar que no fico al mateix sac als dos sindicats ( referent a la política desenvolupada ) si que ho faig en quan a les formes. I les formes avui per avui són molt important, per molt que alguns “ vells lluitadors de CCOO “ no ho creguin d’aquesta manera. Segurament aquests vells lluitadors, dels dos sindicats, haurien de deixar pas a nova gent i no tenir tanta por al buit.
Una abraçada
Pepito
dimarts, 15 de desembre del 2009
Comentaris primàries
Ja ha arribat un comentari, si és del vostre interès llegiu-lo i comentem-ho. Si teniu altres companys/companyes de la feina que disposin d'una adreça de correu (e-mail) particular, fem xarxa, si els interessa, envieu-lis l'adreça d'aquest bloc i la bústia
fentplataformasindical@gmail.com
fentplataformasindical@gmail.com
dijous, 10 de desembre del 2009
ELECCIONS PRIMÀRIES: una alternativa democràtica i renovadora
Parlant, parlant, ha sorgit una proposta de fer les eleccions sindicals amb llistes obertes. Això serà aproximadament d'aquí a un any. En la conversa, ens semblava que això tenia una série d'impediments legals; però alhora sorgia una nova proposta: Fer unes eleccions PRIMÀRIES amb llistes obertes en les que pugui participar tota la plantilla. Tothom que pensi que pot fer alguna cosa i vulgui ser representant sindical s'apunta en una llista i en un dia convingut es munten unes urnes i es vota marcant les persones d'elecció de cadascú. El pas següent seria ordenar la llista de candidats per ordre de vots optinguts i que les candidatures oficials que decideixin presentar-se, siguin de sindicats o bé altres possibilitats no descartables puguin incorporar els elegits si aquests accepten a les seves llistes. Això no aniria en perjudici de les opcions sindicals presents actualment, obriria la participació i afavoriria la renovació dels/les representants actuals. Tampoc no afecta la independència dels sindicats que podrien presentar els seus propis candidats a les primàries (que en tot cas serien votats un a un i no en un paquet)però també afavoriria que altres persones afiliades o no afiliades als sindicats puguessin presentar-se davant de la plantilla com a candidats/tes i després acceptar o no anar en una candidatura d'una organització sindical del seu gust o fins i tot promoure una candidatura diferent. Això ja es cosa de cadascú.
dimarts, 1 de desembre del 2009
PLATAFORMA SINDICAL (II)
L'OBJECTIU D'AQUEST BLOG
Es tracte de mirar endavant, parlant amb altres companyes i companys, pensem què això ha de fer un canvi. No hi ha prou en estar insatisfets, cal fer propostes per reforçar la nostra capacitat contractual davant l'empresa.
MÉS UNITAT
Però la unitat de la plantilla, no hi ha prou en fer una sopa de lletres. Cada organització té els seus interessos (Cal afegir legítims) però aquests han de situar per davant dels moviments tàctics interns en cada sindicat i entre ells els de la plantilla, ja que els delegats, encara que proposats per les seccions sindicals han estat votats per tothom. El comitè de personal no pot ser ni ha de ser un ens instrumentalitzat o residual del qual se n'oblidin després de les eleccions. Els comitès de personal i les juntes de personal, i el comité conjunt que havia funcionat en aquesta casa és un organ unitari. Aquest organ ha de reflectir la unitat de la plantilla més enllà de les sigles. Amb això no vull forçar, ni demano que CCOO i UGT facin les paus en una taula o en una declaració de principis. Això no seria creible, a més, no només com afiliat a CCOO, sino, principalment com a treballador d'aquest Ajuntament, penso que a la UGT han de canviar moltes coses per esborrar la imatge nefasta que ha ofert durant aquests dos anys. La unitat d'acció de les organitzacions sindicals només pot ser real fruit de la maduració i de l'exigència de la plantilla. Però no es tracte d'una unitat per se o idealista (perquè les coses unides estan més recollides) ha de ser una unitat per fer alguna cosa. Que ens permeti reclamar amb autoritat allò que considerem que és just. Que com a treballadors de l'administració pública les nostres propostes han de valorar conjuntament la millora de les nostres condicions laborals amb la repercusió positiva en el servei que arribi a la ciutat.
El "BURLADERO" de la crisi ha estat patètic. Sí que hi ha crisi. La visió que podem tenir les persones que tenim un lloc de treball segur és diferent a la resta. Però la crisi no pot ser un "Espantallo". Ningú ens ha ofert una alternativa per fer front a aquesta crisi, com si aquesta crisi fos fruit de les inclemències del temps o un fenomen meteorologic, que cal esperar que escampi...
Els polítics i els sindicats estan responent a la crisi amb pegats de curandero sense exigir responsabilitats a qui ha pelat la gallina dels ous d'or... i a l'hora de negociar convenis s'emparen en la crisi... La lluita contra la crisi queda en mans dels delegats i dels treballadors de les empreses que tanquen, per acabar negociant si el tancament es fa a la brava o arribant a un acord...
Més enllà de quatre marxes sense una repercusió entre la població (Res comparable amb la resposta contra la guerra) només hi ha la frustració i l'abatiment de la pèrdua dels llocs de treball i la destrucció del teixit productiu.
La crisi és real, però la austeritat suposada de les administracions és una façana de números pressupostaris de cara als electors i prou. La austeritat ha d'anar acompanyada de propostes de l'estil treiem diners d'aquí per posar allà per incentivar això, o solucionar aquest problema, i no una carrera histèrica per l'habitació amb les mans al cap com si ens haguessin robat la cartera.
PROPOSTES
Les propostes les hem de fer nosaltres, en una plataforma d'un conveni que s'acaba d'aprovar, i que per tant tenim temps endavant, no hi ha cost econòmic, i si les propostes algun dia s'aproven de ben segur que el cost serà una inversió a favor de la ciutat. Resulta molt estret qui pensa que el capítol I només es despesa, com llençar aigua al desert. Sempre ha de ser una inversió perquè és el cost de la feina que es fa (del servei que s'ofereix) ÉS EL COST DEL GUANY.
Es tracte de mirar endavant, parlant amb altres companyes i companys, pensem què això ha de fer un canvi. No hi ha prou en estar insatisfets, cal fer propostes per reforçar la nostra capacitat contractual davant l'empresa.
MÉS UNITAT
Però la unitat de la plantilla, no hi ha prou en fer una sopa de lletres. Cada organització té els seus interessos (Cal afegir legítims) però aquests han de situar per davant dels moviments tàctics interns en cada sindicat i entre ells els de la plantilla, ja que els delegats, encara que proposats per les seccions sindicals han estat votats per tothom. El comitè de personal no pot ser ni ha de ser un ens instrumentalitzat o residual del qual se n'oblidin després de les eleccions. Els comitès de personal i les juntes de personal, i el comité conjunt que havia funcionat en aquesta casa és un organ unitari. Aquest organ ha de reflectir la unitat de la plantilla més enllà de les sigles. Amb això no vull forçar, ni demano que CCOO i UGT facin les paus en una taula o en una declaració de principis. Això no seria creible, a més, no només com afiliat a CCOO, sino, principalment com a treballador d'aquest Ajuntament, penso que a la UGT han de canviar moltes coses per esborrar la imatge nefasta que ha ofert durant aquests dos anys. La unitat d'acció de les organitzacions sindicals només pot ser real fruit de la maduració i de l'exigència de la plantilla. Però no es tracte d'una unitat per se o idealista (perquè les coses unides estan més recollides) ha de ser una unitat per fer alguna cosa. Que ens permeti reclamar amb autoritat allò que considerem que és just. Que com a treballadors de l'administració pública les nostres propostes han de valorar conjuntament la millora de les nostres condicions laborals amb la repercusió positiva en el servei que arribi a la ciutat.
El "BURLADERO" de la crisi ha estat patètic. Sí que hi ha crisi. La visió que podem tenir les persones que tenim un lloc de treball segur és diferent a la resta. Però la crisi no pot ser un "Espantallo". Ningú ens ha ofert una alternativa per fer front a aquesta crisi, com si aquesta crisi fos fruit de les inclemències del temps o un fenomen meteorologic, que cal esperar que escampi...
Els polítics i els sindicats estan responent a la crisi amb pegats de curandero sense exigir responsabilitats a qui ha pelat la gallina dels ous d'or... i a l'hora de negociar convenis s'emparen en la crisi... La lluita contra la crisi queda en mans dels delegats i dels treballadors de les empreses que tanquen, per acabar negociant si el tancament es fa a la brava o arribant a un acord...
Més enllà de quatre marxes sense una repercusió entre la població (Res comparable amb la resposta contra la guerra) només hi ha la frustració i l'abatiment de la pèrdua dels llocs de treball i la destrucció del teixit productiu.
La crisi és real, però la austeritat suposada de les administracions és una façana de números pressupostaris de cara als electors i prou. La austeritat ha d'anar acompanyada de propostes de l'estil treiem diners d'aquí per posar allà per incentivar això, o solucionar aquest problema, i no una carrera histèrica per l'habitació amb les mans al cap com si ens haguessin robat la cartera.
PROPOSTES
Les propostes les hem de fer nosaltres, en una plataforma d'un conveni que s'acaba d'aprovar, i que per tant tenim temps endavant, no hi ha cost econòmic, i si les propostes algun dia s'aproven de ben segur que el cost serà una inversió a favor de la ciutat. Resulta molt estret qui pensa que el capítol I només es despesa, com llençar aigua al desert. Sempre ha de ser una inversió perquè és el cost de la feina que es fa (del servei que s'ofereix) ÉS EL COST DEL GUANY.
dilluns, 23 de novembre del 2009
Plataforma sindical (I)
Plataforma sindical de l’Ajuntament de Sabadell (i)
Fa pocs dies es va aprovar en assemblea el preacord al que havien arribat CCOO i UGT amb l’Ajuntament al CEMICAL. Després de dos anys de donar-hi voltes, possiblement tothom ha acabat cansat i avorrit, fins i tot els pares de la criatura. En general, la percepció, és d’nsatisfacció, llevat d’algun col·lectiu que n’hagi sortit beneficiat, justament, potser, però arbitràriament també. Per què uns i no altres? Cap explicació. No, sí, n’hi ha una d’explicació: la negociació fragmentada que s’ha fe ha portat a això. FATAL
Sobre el resultat d’aquesta negociació, penjarem la plataforma inicial, el conveni anterior i el resultant d’aquest acord final per intentar fer una comparativa dels canvis que realment s’han produït. La comparativa la podem fer plegats i com cadascú s’estimi més. Comentant un article, comparativament amb un altre (conveni anterior-plataforma-resultat final) o bé globalment o per parts, o com a cadascú li sembli que ho ha de fer, el més interessant seria compartir-ho al blog perquè tothom hi pugui opinar.
Però més enllà dels continguts, la dilatació d’una "negociació" en la que els protagonistes han estat els propis sindicats i no la plantilla no prometia gaire. Els negociadors de l’Ajuntament semblaria que ho han fe bé perquè han aconseguit el pitjor resultat per l’altra part; la part sindical i de treballadors/es. Però valorar això així no seria correcte. Perquè aquest objectiu seria molt curt de mires. Les negociacions d’un contracte, com és un conveni laboral, han d’encaminar-se a satisfer les necessitats de totes les parts, amb habilitat però amb lleialtat alhora, i no hi ha hagut ni una cosa ni l’altra.
Afavorir la divisió sindical vol dir haver d’assumir un rau rau permanent; qualsevol empresa i més una empresa pública on el que s’està fent ens afecta a tothom més enllà de la gent que hi treballem el que necessita són interlocutors per entendre’s. Però aquí, de forma tàcita o expressa la direcció de l’empresa i la UGT s’han aliat per fer la pinça a CCOO. Un episodi més del propòsit d’eliminar qualsevol manifestació que no sigui la línia oficial. Això, malauradament, ha deixat de manifestes mancances importants dels sindicats, en el cas de la UGT, que s’ha posat en evidència i que sembla no tenir cap corrent crítica en el seu interior que hagi qüestionat l’alineament amb l’empresa contra l’altre sindicat, que a més és majoritari en el comitè de personal. I d’altra banda, CCOO no ha sabut captar l’atenció de la plantilla, en les convocatòries de mobilització que ha fe per demanar que es desbloqueig aquesta negociació tan llarga i disgregada.
Se m’acut que, pot haver influït amb això, amb aquesta desmobilització, d’una banda, que ja des de l’inici no hi havia una identificació amb el que es demanava a la plataforma, més enllà que l’assemblea ho aprovés. O no ens trobàvem concernits o no ens ho creiem, però la resposta a les convocatòries no ha estat ni de bon tros la que hauria estat desitjable. Potser, també el tipus de convocatòria, resultava massa "franctiradora" per atraure més del que hi érem (la resposta la tenim nosaltres), sigui com sigui, tampoc es pot demanar als delegats i delegades que siguin una font d’inspiració creativa i carreguin amb el pes de les mobilitzacions. Les convocatòries es fan per anar-hi i després es valoren i es fan propostes, crec jo. I ara, que s’ha de valorar, penso que no deuen haver estat prou encertades i engrescadores.
(Seguirem)
Fa pocs dies es va aprovar en assemblea el preacord al que havien arribat CCOO i UGT amb l’Ajuntament al CEMICAL. Després de dos anys de donar-hi voltes, possiblement tothom ha acabat cansat i avorrit, fins i tot els pares de la criatura. En general, la percepció, és d’nsatisfacció, llevat d’algun col·lectiu que n’hagi sortit beneficiat, justament, potser, però arbitràriament també. Per què uns i no altres? Cap explicació. No, sí, n’hi ha una d’explicació: la negociació fragmentada que s’ha fe ha portat a això. FATAL
Sobre el resultat d’aquesta negociació, penjarem la plataforma inicial, el conveni anterior i el resultant d’aquest acord final per intentar fer una comparativa dels canvis que realment s’han produït. La comparativa la podem fer plegats i com cadascú s’estimi més. Comentant un article, comparativament amb un altre (conveni anterior-plataforma-resultat final) o bé globalment o per parts, o com a cadascú li sembli que ho ha de fer, el més interessant seria compartir-ho al blog perquè tothom hi pugui opinar.
Però més enllà dels continguts, la dilatació d’una "negociació" en la que els protagonistes han estat els propis sindicats i no la plantilla no prometia gaire. Els negociadors de l’Ajuntament semblaria que ho han fe bé perquè han aconseguit el pitjor resultat per l’altra part; la part sindical i de treballadors/es. Però valorar això així no seria correcte. Perquè aquest objectiu seria molt curt de mires. Les negociacions d’un contracte, com és un conveni laboral, han d’encaminar-se a satisfer les necessitats de totes les parts, amb habilitat però amb lleialtat alhora, i no hi ha hagut ni una cosa ni l’altra.
Afavorir la divisió sindical vol dir haver d’assumir un rau rau permanent; qualsevol empresa i més una empresa pública on el que s’està fent ens afecta a tothom més enllà de la gent que hi treballem el que necessita són interlocutors per entendre’s. Però aquí, de forma tàcita o expressa la direcció de l’empresa i la UGT s’han aliat per fer la pinça a CCOO. Un episodi més del propòsit d’eliminar qualsevol manifestació que no sigui la línia oficial. Això, malauradament, ha deixat de manifestes mancances importants dels sindicats, en el cas de la UGT, que s’ha posat en evidència i que sembla no tenir cap corrent crítica en el seu interior que hagi qüestionat l’alineament amb l’empresa contra l’altre sindicat, que a més és majoritari en el comitè de personal. I d’altra banda, CCOO no ha sabut captar l’atenció de la plantilla, en les convocatòries de mobilització que ha fe per demanar que es desbloqueig aquesta negociació tan llarga i disgregada.
Se m’acut que, pot haver influït amb això, amb aquesta desmobilització, d’una banda, que ja des de l’inici no hi havia una identificació amb el que es demanava a la plataforma, més enllà que l’assemblea ho aprovés. O no ens trobàvem concernits o no ens ho creiem, però la resposta a les convocatòries no ha estat ni de bon tros la que hauria estat desitjable. Potser, també el tipus de convocatòria, resultava massa "franctiradora" per atraure més del que hi érem (la resposta la tenim nosaltres), sigui com sigui, tampoc es pot demanar als delegats i delegades que siguin una font d’inspiració creativa i carreguin amb el pes de les mobilitzacions. Les convocatòries es fan per anar-hi i després es valoren i es fan propostes, crec jo. I ara, que s’ha de valorar, penso que no deuen haver estat prou encertades i engrescadores.
(Seguirem)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)