dijous, 13 de gener del 2011
Nova etapa
Bon any a tothom, després de les eleccions sindicals podriem fer una valoració de com ha anat això i comentar quines expectatives tenim pel futur ja que hi ha diversos fronts oberts. D'una banda, la negociació sobre el tema pensions que pot portar a una nova vaga general, i pel que fa a l'Ajuntament, les eleccions municipals condicionaran possiblement el calendari per a concretar l'aplicació del conveni, sentències 1%, etc. (Seguirem)
dimecres, 22 de setembre del 2010
ARA, FAREM VAGA
El 29 de setembre estem convocats a la vaga general per les mesures restrictives dels drets dels treballadors adoptades pel govern. Aquestes mesures, resultat de la incapacitat d'arribar a un acord negociat, faciliten l'acomiadament però no estimulen ni la inversió ni la contractació de nous treballadors.Tanmateix, la conflictivitat laboral, la crisi, etc., no ens pot fer perdre de vista que cal democratitzar la participació dels treballadors i treballadores en la vida sindical. Les deficiències són moltes, tant pel que fa al funcionament de les organitzacions sindicals internament com amb la relació de les centrals sindicals i dels sindicalistes amb la resta de treballadors, afiliats o no afiliats.La resistència presentada davant la proposta de convocatòria d'eleccions primàries era d'esperar. L'enrenou de la crisi ha permès també deixar el debat aturat, però, caldrà fer-ho. Només, depurant els mecanismes de participació democràtica, de promoció de quadres, de renovació i mobilitat de les estructures de les organitzacions sindicals, aquests guanyaran en credibilitat davant de les treballadores i dels treballadors, i consegüentment, més forts per defensar els nostres drets.Ara, malgrat la prioritat de les mobilitzacions, s'estan preparant les eleccions sindicals a la nostra "empresa", la crisi i la mobilització pot tancar el debat de la participació però sembla que no pot parar la maquina electoral (lo primero es lo primero ¿no?).
dimarts, 13 d’abril del 2010
ELECCIONS PRIMÀRIES: una alternativa democràtica i renovadora
Ara ja hem demanat l'entrevista amb el comitè de personal/junta de personal per proposar que es facin aquestes primàries. Fa temps hi havia un comitè unitari que reunia comitè de personal i junta de personal que són els organs de representació de laborals i funcionaris, respectivament. La idea era que més enllà de la llei les persones ens organitzem (sense contravenir la legalitat) i aconseguir així propostes unitàries o el més unitàries possible, per ponderar el corporativisme lògic en un sector que hi ha molta diversitat professional i dispersió de centres de treball. El comitè unitari era fort, hi havia tensions entre els principals sindicats, lògiques, d'altra banda, tenint en compte la politització excepcional en el sí de l'Administració, especialment la local, possiblement per la proximitat. I sempre hi ha la temptació d'instrumentalitzar la representació sindical o la plantilla en favor o en contra de tal o qual opció política del govern o de l'oposició, o bé, de manera menys capciosa, qualsevol conflicte pot derivar o tenir conseqüències polítiques ja que "l'empresari" és fonalmentalment un agent polític i com a tal la lògica de presa de decisions i resolució de conflictes estan motivats en principis diferents o diferenciats parcialment dels que es prenen en qualsevol altra empresa amb finalitat exclusivament economicista.
Pujant una mica més amunt del tronc i enfilant-me una mica a les branques, se m'acut que hi ha una tensió permanent entre la diversitat o heterogeni i la homogeneitat. Penso que en democràcia, sense caure sota l'etiqueta del liberalisme reduccionista, la diversitat és la clau. Perquè hi hagi una majoria cal una minoria o varies majories i varies minories, però més d'un pensament i a ser possible més de dos i de tres, per anar bé. No obstant això, la tendència dels agents polítics és reclamar la diversitat, per una banda, fins i tot els autoritaris mentre no estan al govern, i d'una altra, en la pràctica afavorir l'expansió, no ja de les idees sinó dels seus "funcionaris" de partit, intentant ocupar-ho tot, des de les associacions de veïns a les direccions de les seccions sindicals, sindicats, fundacions, empreses paramunicipals, paraautonòmiques i paraestatals, participades o no. Es a dir la tendència no es tant a convencer i arribar a acords que permetin generar propostes i accions acceptables per majories no monolítiques sinó que la tendència, com el propi sistema econòmic, partint d'aquest liberalisme per definir tendeix a la monopolització. I tornem a començar.
Tot això ve, tornant a la soca, que cal constantment anar introduïnt elements correctors o ponderants de la tendència, que potser és una llei social, dels sistemes polítics cap a "pensaments" únics, o de les èlits derigents a concentrar poder.
Les propostes per ponderar aquesta tendència sempre es troben amb esculls com hem pogut constatar en la intentona de reforma de la llei electoral de Catalunya que tant govern com oposició afrontant sense entusiasme perquè temen perdre les opcions actuals.
Pujant una mica més amunt del tronc i enfilant-me una mica a les branques, se m'acut que hi ha una tensió permanent entre la diversitat o heterogeni i la homogeneitat. Penso que en democràcia, sense caure sota l'etiqueta del liberalisme reduccionista, la diversitat és la clau. Perquè hi hagi una majoria cal una minoria o varies majories i varies minories, però més d'un pensament i a ser possible més de dos i de tres, per anar bé. No obstant això, la tendència dels agents polítics és reclamar la diversitat, per una banda, fins i tot els autoritaris mentre no estan al govern, i d'una altra, en la pràctica afavorir l'expansió, no ja de les idees sinó dels seus "funcionaris" de partit, intentant ocupar-ho tot, des de les associacions de veïns a les direccions de les seccions sindicals, sindicats, fundacions, empreses paramunicipals, paraautonòmiques i paraestatals, participades o no. Es a dir la tendència no es tant a convencer i arribar a acords que permetin generar propostes i accions acceptables per majories no monolítiques sinó que la tendència, com el propi sistema econòmic, partint d'aquest liberalisme per definir tendeix a la monopolització. I tornem a començar.
Tot això ve, tornant a la soca, que cal constantment anar introduïnt elements correctors o ponderants de la tendència, que potser és una llei social, dels sistemes polítics cap a "pensaments" únics, o de les èlits derigents a concentrar poder.
Les propostes per ponderar aquesta tendència sempre es troben amb esculls com hem pogut constatar en la intentona de reforma de la llei electoral de Catalunya que tant govern com oposició afrontant sense entusiasme perquè temen perdre les opcions actuals.
dijous, 25 de març del 2010
Alguna reflexió i una sol·licitud
Us envio un link del blog "plataforma sindical" i us explico en què consisteix:
En primer lloc, aquesta plataforma és un espai d'opinió, no pretén ser una plataforma electoral, ni una candidatura ni cap cosa per l'estil. Ni un "loby" ni un "lobyto"
En termes de s. XX, seria l'equivalent a un diari d'opinió independent, però com ja estem al s. XXI, és un blog. Espero que pugui ser dinàmic i participatiu. No va contra ningú, però en la mida del possible, no és un espai conformista, sinó més aviat el contrari. CRÍTIC
Això és, un espai CRÍTIC
Per què?
Perquè els models de relació de les persones estan canviant,
perquè disposem d'instruments nous que si els aprenem a utilitzar bé ens poden ajudar a avançar democràticament
Perquè cal superar els límits estatutaris de les organitzacions sindicals (en altres àmbits penso que també és aplicable),
perquè hi ha vida més enllà dels processos congressuals, conferencials, i de còmput de delegats amb efectes de representació institucional
La meva sensació és que la cosa no rutlla (enlloc) però a l'Ajuntament tampoc.
Perquè no respon gaire gent a les convocatòries de mobilitzacions?
Qui acostuma a demanar la paraula a les assemblees? (fa trenta anys que sempre som els mateixos - i ja estem massa vistos-).
Això, aquest blog no ho solucionarà, però intentar-ho, de moment és de franc.
Ja seguirem
Aquesta setmana ens vam veure a l'hora de dinar (al restaurant de la quarta planta) uns quants company@s per comentar que fèiem amb les signatures que havíem recollit per fer eleccions primàries amb llistes obertes. La proposta és demanar una reunió amb la representació sindical.
El concepte és que a la reunió hi ha d'haver presents tots els sindicats que tenen delegats electes (sense elucubracions de si comitè, junta i tal) perquè sinó no anem enlloc. Es tracta de parlar i que podem exposar quina és la proposta. Però si CCOO i UGT no hi és o no hi són tots dos representats a la reunió no fem res. La idea no era reunir-se amb els sindicats sinó amb l'òrgan unitari de representació dels treballador@s de l'Ajuntament. Però no ens escalfem el cap, poseu-vos d'acord per convocar-nos a una reunió i parlem. Tan simple com això.
Aquest e-mail va dirigit al comitè de personal, a la junta de personal, a CCOO i a UGT.
Em podeu escriure a aquesta adreça de correu electrònic.
fentplataformasindical@gmail.com
http://plataformasindicalajntsabadell.blogspot.com/
Salutacions
Germán
dilluns, 8 de febrer del 2010
ELECCIONS PRIMÀRIES: una alternativa democràtica i renovadora
Bon dia companyes i companys,
Si us sembla bé podriem recollir signatures per demanar als sindicats representats actualment a la casa que promoguin unes eleccions primàries amb llistes obertes, prèvies a les que s'han de fer al darrer trimestre de 2010.
La idea seria que tots els i les candidates que ens han de proposar a les eleccions les centrals sindicals, més tots i totes els qui si vulguin afegir estiguin relacionats en un sol full i que cada elector/a pugui marcar aquells que considerin oportur.
Perquè ens entenguem, com les eleccions al senat: El nom i una casella al costat per marcar.
Juntament amb el nom s'hi pot posar qui el proposa o si és independent.
Amb les signatures recollides, si hi ha una quantitat que valgui la pena, les hi portem al Comitè i a les seccions sindicals perquè ho promoguin.
Lògicament, legalment aquestes primàries no són vinculants però si poden ser indicatives de qui volem els i les treballadores de la casa que figuri a les llistes de cadascú per després quan s'hagi de votar amb llistes tancades i barrades el resultat s'assembli més a allò que hom li agradaria.
Diguèume alguna cosa.
Si podeu fer un model de recollida de signatures aniria bé. L'explicació podria ser similar a la d'aquesta mateixa carta, amb espais a continuació per posari el nom de la persona i la signatura.
Salutacions,
Si us sembla bé podriem recollir signatures per demanar als sindicats representats actualment a la casa que promoguin unes eleccions primàries amb llistes obertes, prèvies a les que s'han de fer al darrer trimestre de 2010.
La idea seria que tots els i les candidates que ens han de proposar a les eleccions les centrals sindicals, més tots i totes els qui si vulguin afegir estiguin relacionats en un sol full i que cada elector/a pugui marcar aquells que considerin oportur.
Perquè ens entenguem, com les eleccions al senat: El nom i una casella al costat per marcar.
Juntament amb el nom s'hi pot posar qui el proposa o si és independent.
Amb les signatures recollides, si hi ha una quantitat que valgui la pena, les hi portem al Comitè i a les seccions sindicals perquè ho promoguin.
Lògicament, legalment aquestes primàries no són vinculants però si poden ser indicatives de qui volem els i les treballadores de la casa que figuri a les llistes de cadascú per després quan s'hagi de votar amb llistes tancades i barrades el resultat s'assembli més a allò que hom li agradaria.
Diguèume alguna cosa.
Si podeu fer un model de recollida de signatures aniria bé. L'explicació podria ser similar a la d'aquesta mateixa carta, amb espais a continuació per posari el nom de la persona i la signatura.
Salutacions,
dijous, 28 de gener del 2010
ELECCIONS PRIMÀRIES: una alternativa democràtica i renovadora
PROMOU LES ELECCIONS SINDICALS PRIMÀRIES
AMB LLISTES OBERTES
PER QUÈ PRIMÀRIES?
Perquè serien prèvies a les que es faran en el darrer trimestre de l'any 2010 i és l'única forma de fer llistes obertes i que hi participi tothom
Qui vulgui parlar de com fer-ho, pot enviar un e-mail a l'adreça
fentplataformasindical@gmail.com
indicant quins dies i hores li són més adequats per veure'ns durant un hora i parlar de les alternatives a seguir. Si algú ho té molt malament i vol fer la proposta, ho pot fer enviat un e-mail a la mateixa adreá o bé directament al blog.
La idea es poder reunir-nos la segona setmana de febrer.
dimarts, 15 de desembre del 2009
Un comentari
Pep ha escrit un comentari nou a l'entrada "ELECCIONS PRIMÀRIES: una alternativa democràtica i...":
Hola Germà, aquest Bloc em sembla una bona idea. Jo et puc dir que les meves motivacions centrals a l'Ajuntament no és la tasca sindical, això no vol dir que no tingui interès pel tema i el meu propi criteri. En aquest sentit la meva crítica fonamental, més enllà de l’acció sindical dels sindicats, és la anul•lació que s’ha fet dels organismes apartidistes ( cte. de personal ) entenent a aquests com l’espai unitari de l’acció sindical del conjunt de delegats escollits pels treballadors de l’Ajuntament.La pràctica actual dels dos sindicats presents al cte. de personal, és una pràctica totalment antidemocràtica, ells decideixen que fer davant temes com el conveni o d’altres i si estan d’acord entre ells collonut i si no, es barallen entre ells i passen tant en un cas com l’altre de l’opinió de la gent.La meva intervenció a l’assemblea no pretenia una altre cosa que fer un toc d’atenció, sobre tot a la gent, i emmirallar a la gent davant del seu propi seguidisme acrític.Tu apuntes alguns temes de debat que em semblen interessants i atrevits. Segurament massa i tot per les direccions immobilistes dels sindicats de l’Ajuntament.Per acabar m’agradaria deixar clar que no fico al mateix sac als dos sindicats ( referent a la política desenvolupada ) si que ho faig en quan a les formes. I les formes avui per avui són molt important, per molt que alguns “ vells lluitadors de CCOO “ no ho creguin d’aquesta manera. Segurament aquests vells lluitadors, dels dos sindicats, haurien de deixar pas a nova gent i no tenir tanta por al buit.
Una abraçada
Pepito
Hola Germà, aquest Bloc em sembla una bona idea. Jo et puc dir que les meves motivacions centrals a l'Ajuntament no és la tasca sindical, això no vol dir que no tingui interès pel tema i el meu propi criteri. En aquest sentit la meva crítica fonamental, més enllà de l’acció sindical dels sindicats, és la anul•lació que s’ha fet dels organismes apartidistes ( cte. de personal ) entenent a aquests com l’espai unitari de l’acció sindical del conjunt de delegats escollits pels treballadors de l’Ajuntament.La pràctica actual dels dos sindicats presents al cte. de personal, és una pràctica totalment antidemocràtica, ells decideixen que fer davant temes com el conveni o d’altres i si estan d’acord entre ells collonut i si no, es barallen entre ells i passen tant en un cas com l’altre de l’opinió de la gent.La meva intervenció a l’assemblea no pretenia una altre cosa que fer un toc d’atenció, sobre tot a la gent, i emmirallar a la gent davant del seu propi seguidisme acrític.Tu apuntes alguns temes de debat que em semblen interessants i atrevits. Segurament massa i tot per les direccions immobilistes dels sindicats de l’Ajuntament.Per acabar m’agradaria deixar clar que no fico al mateix sac als dos sindicats ( referent a la política desenvolupada ) si que ho faig en quan a les formes. I les formes avui per avui són molt important, per molt que alguns “ vells lluitadors de CCOO “ no ho creguin d’aquesta manera. Segurament aquests vells lluitadors, dels dos sindicats, haurien de deixar pas a nova gent i no tenir tanta por al buit.
Una abraçada
Pepito
Subscriure's a:
Missatges (Atom)