Plataforma sindical (I)

Plataforma sindical de l’Ajuntament de Sabadell (i)
Fa pocs dies es va aprovar en assemblea el preacord al que havien arribat CCOO i UGT amb l’Ajuntament al CEMICAL. Després de dos anys de donar-hi voltes, possiblement tothom ha acabat cansat i avorrit, fins i tot els pares de la criatura. En general, la percepció, és d’nsatisfacció, llevat d’algun col·lectiu que n’hagi sortit beneficiat, justament, potser, però arbitràriament també. Per què uns i no altres? Cap explicació. No, sí, n’hi ha una d’explicació: la negociació fragmentada que s’ha fe ha portat a això. FATAL
Sobre el resultat d’aquesta negociació, penjarem la plataforma inicial, el conveni anterior i el resultant d’aquest acord final per intentar fer una comparativa dels canvis que realment s’han produït. La comparativa la podem fer plegats i com cadascú s’estimi més. Comentant un article, comparativament amb un altre (conveni anterior-plataforma-resultat final) o bé globalment o per parts, o com a cadascú li sembli que ho ha de fer, el més interessant seria compartir-ho al blog perquè tothom hi pugui opinar.
Però més enllà dels continguts, la dilatació d’una "negociació" en la que els protagonistes han estat els propis sindicats i no la plantilla no prometia gaire. Els negociadors de l’Ajuntament semblaria que ho han fe bé perquè han aconseguit el pitjor resultat per l’altra part; la part sindical i de treballadors/es. Però valorar això així no seria correcte. Perquè aquest objectiu seria molt curt de mires. Les negociacions d’un contracte, com és un conveni laboral, han d’encaminar-se a satisfer les necessitats de totes les parts, amb habilitat però amb lleialtat alhora, i no hi ha hagut ni una cosa ni l’altra.
Afavorir la divisió sindical vol dir haver d’assumir un rau rau permanent; qualsevol empresa i més una empresa pública on el que s’està fent ens afecta a tothom més enllà de la gent que hi treballem el que necessita són interlocutors per entendre’s. Però aquí, de forma tàcita o expressa la direcció de l’empresa i la UGT s’han aliat per fer la pinça a CCOO. Un episodi més del propòsit d’eliminar qualsevol manifestació que no sigui la línia oficial. Això, malauradament, ha deixat de manifestes mancances importants dels sindicats, en el cas de la UGT, que s’ha posat en evidència i que sembla no tenir cap corrent crítica en el seu interior que hagi qüestionat l’alineament amb l’empresa contra l’altre sindicat, que a més és majoritari en el comitè de personal. I d’altra banda, CCOO no ha sabut captar l’atenció de la plantilla, en les convocatòries de mobilització que ha fe per demanar que es desbloqueig aquesta negociació tan llarga i disgregada.
Se m’acut que, pot haver influït amb això, amb aquesta desmobilització, d’una banda, que ja des de l’inici no hi havia una identificació amb el que es demanava a la plataforma, més enllà que l’assemblea ho aprovés. O no ens trobàvem concernits o no ens ho creiem, però la resposta a les convocatòries no ha estat ni de bon tros la que hauria estat desitjable. Potser, també el tipus de convocatòria, resultava massa "franctiradora" per atraure més del que hi érem (la resposta la tenim nosaltres), sigui com sigui, tampoc es pot demanar als delegats i delegades que siguin una font d’inspiració creativa i carreguin amb el pes de les mobilitzacions. Les convocatòries es fan per anar-hi i després es valoren i es fan propostes, crec jo. I ara, que s’ha de valorar, penso que no deuen haver estat prou encertades i engrescadores.
(Seguirem)